HMD. Anexo 2. Joan Ramon Urgelés

La prensa publicó este artículo de Marta Rodriguez en diciembre de 2005. Joan Ramon Urgelés era presidente de Ale. Este es el segundo anexo a los capítulos de la Historia del movimiento desescolarizador en el Estado Español, que espera continuación con la constitución de ALE y su evolución hasta hoy en día.

El artículo refleja la situación anterior a  la creación de  la Coordinadora Catalana Educar en Familia. Corresponde a la segunda presidencia de ALE que junto a Urgelés contaba con Marta Cisneros como vicepresidenta, Juan Carlos Vila como tesorero y Anna Ferrer como secretaria. Los vocales son los que estaban ya en la primera presidencia: Sorina Oprean, Marina Gonzalez, Ana Galiana y Carmen Ibarlucea.

Demanen que educar els fills a casa sigui homologat

Les famílies pretenen que els nois puguin graduar-se de secundària als 16 anys, igual que els altres. L’Administració no contempla reconèixer-los.

Les famílies que eduquen els seus fills a casa –més d’un centenar, tot i que no hi ha dades oficials– reclamen que la legislació reconegui oficialment aquesta opció que, sobre el paper, l’Administració pot perseguir i castigar. És el buit legal el que obliga aquests nois a esperar fins als 18 anys per treure’s el graduat de secundària, quan els que han fet l’escolarització presencial l’obtenen als 16. L’espera es viu entre les famílies com un «càstig», denuncia Joan Ramon Urgeles, president de l’Associació per la Lliure Educació, que lluita perquè els «treguin de l’ombra» com a França, Gran Bretanya o Austràlia, sense que «s’hagi enfonsat el sistema».

Motius religiosos i, sobretot, la insatisfacció que produeixen els mètodes pedagògics de l’escola són les raons que més argumenten els progenitors. Per a Sibila, el col·legi equival a «valors, costums i una polarització social» que la van portar a desescolaritzar els seus fills. Models diversos Un cop a casa, no hi ha un únic model d’aprenentatge: n’hi ha que segueix el temari oficial, qui s’adapta a les habilitats dels nens, pares que fan de mestres o qui contracta educadors. Els partidaris asseguren que a tots els mètodes «s’estimula la curiositat» dels nens. En general, les matèries en sentit estricte s’imparteixen en «dues o tres hores al dia». La resta de temps es dedica a llegir, anar a museus, biblioteques o al súper. A les crítiques de falta de socialització dels menors amb gent de la seva edat, Urgeles rebat que la canalla estableix «relacions amb gent molt diversa» i pot «jugar rols diversos». En aquest sentit, qüestiona «si estar cinc hores al pupitre o al pati és el gran valor de la socialització». No existeixen, no són problema No hi ha dades, però l’opció dels militants de prescindir de l’escola és «molt minoritària», reconeix Carles Martínez, sotsdirector d’Escolarització. El Ministeri d’Educació no contempla reconèixer-los a la reforma legislativa. El motiu és que ara el major problema continua sent «l’absentisme real» que creix en certs col·lectius, diu Martínez. Si no hi ha un gir polític, l’educació a casa continuarà sent tolerada, però fregant la il·legalitat, ja que la Constitució consagra l’escolarització obligatòria.

Anuncios

Acerca de madalen

Profesora de Derecho Civil de la EHU-UPV

Deja un comentario aquí

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s